Concert de l'Orquestra de la Universitat de Barcelona

El programa de remarcable interès català que es podrà escoltar estarà format per El Cucuyo (tanda de valsos) d'Onía Farga i Pêllicer, la Dansa de gnoms d'Enric Morera i Viura i la coneguda Simfonia núm. 9 en mi menor, op. 95 «del Nou Món» del txec Antonin Dvořák.

Cal recordar que la pianista, violinista, compositora i pedagoga catalana Onía Farga i Pellicer (1878-1936) va obtenir un reconeixement internacional gràcies als diversos premis que va guanyar com a concertista en escenaris de tota Espanya i Europa. El Cucuyo és una obra datada el desembre de 1893 i correspon a l’època d’estudiant quan amb 15 anys ja havia guanyat tots els premis de composició del conservatori de Barcelona. És una obra inèdita que s’ha recuperat a través del manuscrit que es conserva a la biblioteca de l’esmentat conservatori.

Per a la seva banda Enric Morera i Viura (1865-1942) és probablement el músic que reflecteix més fidelment la figura del compositor modernista a Catalunya. Autor d’unes tres-centes obres, la seva producció abasta tots els gèneres i formats: música simfònica, obra lírica, música de cambra, cançó, obra coral, sardanes i textos teòrics. Al mateix temps, és un compositor que manté una coherència amb els seus postulats modernistes al llarg de tota la seva vida. La Dansa de gnoms (1892) és la primera peça que el va donar a conèixer com a compositor i que junt amb el poema simfònic Atlàntida (1892), estrenat poc després, el van situar com un referent de la creació musical. És una obra descriptiva que, segons el propi autor, un amic i fundador de l’Associació Musical el va esperonar a escriure per trencar «... la monotonia d’aquells concerts en els que sempre es toca algun minuet o gavota ...». Sens dubte l’obra va aconseguir el fet perquè va caure com una bomba i va obtenir un gran èxit. L’última referència de la seva interpretació és per la celebració del centenari del naixement de Morera i la seva audició descobrirà un Morera insòlit i molt diferent de les seves obres més conegudes, com poden ser les seves populars sardanes.

La coneguda Simfonia del Nou Món d’Antonin Dvořák (1841-1904) és probablement una de les simfonies modernes més populars i interpretades. Dvořák la va escriure durant al seva estada com a director del Conservatori Nacional de Nova York (1892-1895) i responia a un dels objectius que tenia el compositor als Estats Units: conèixer la música del país i incorporar-la a la seva creació com havia fet amb la pròpia música del folklore txec i centre-europeu. 

El concert s'inclou dins del Cicle de Concerts de Primavera que organitza l'Associació d'Amics de la Música de Cervera.